Us presento la meva cabra

Hola Xatins!

Molt bon any 2008.
Guapo el número eh? 2008! Espero que sigui un molt any per tots nosaltres. Com a mínim ho intentarem, no?

Bueno com sempre que us deixo mig abandonats passen moltes coses i la veritat no sé que explicar-vos i per on començar. Ostias sí! Començaré per dir-vos que la Bicicleta ja ha arribat. Uuuuueeeee! Peaso de flaca! A la foto és chula però al veure-la "en directe" es acollonant. És un bitxo perfilat, fi, agresiu, no pessa res de res.

Em van avisar de la botiga... Nen ja ha arribat esta en la caixa vols venir a treure-la? Voooyyyy. Joder semblava un nen a la nit de reis. Baba, baba, baba... Quan de temps... i sobretot quan d'esforços. He de dir que m'he gastat una pasta llarga i que l'he feta a mida poc a poc, que he meditat cada peça i que m'ho he passat molt bé "fent-la". Encara que millor no sumar el total d'euros.

Pels frikis del material aquí la teniu. Es clavada a la de la fotico.

Quadre: Cervelo P2C 2008 (m'encanta els nous colors).
Canvi, plat i bieles: SRAM Force.
Rodes: Hed Stinguer 90 darrera i 90 davant (con dos cojones!).
Cobertes tubulars: Tufo Elite (no con jo).
Potencia: FSA de 11 cm.
Manillar: Hed Vantage Eight (amb barres de carbono, uuueeeee again).
Pedals: Look Carbon.
Sillin: Fizik Airone (de carretera, normal).

Com veieu o podeu intuir mucha flecha para este indio. Pero que coño. "Cada uno se folla el gato como quiere" o en el meu cas, cadascú es gasta la pasta en el que vol i jo he preferit comprar-me una bici enlloc d'un cotxe. No cal dir que és un acte totalment irracional ja que vaig en moto i els matins no superen els -3 graus aquí a Andorra. Però que voleu que us digui. Pillo la bici el cap de setmana i amb un parell d'hores ja em compensa.

Els entrenos aquests dies costen una mica més ja que les rutines es trenquen i els polvorons i el pernil de la panera es deixen notar. Costa però els entrenos van caient. Per cert us recomano per aquests dies de fred i poques ganes d'entrenar, un mini, mini llibre d'aquests que estan a les caixes de les llibreries. El petit llibret vermell porta com a títol "Esforç" i és del Francesc Torralba (Pagès Editors).

Una mena de filosofia domèstica. Una mena de conversa amb el lector sobre l'esforç. Si m'enrecordo us ficaré algunes frases que m'agraden en un altre post. La que ara em ve al cap és aquella que diu "Les dificultats desperten al geni que tenim dins. La comoditat l'adorm". Ja sé que és una cosa molt amanida però no per aixó menys certa. Què guapo superar una dificultat. Fa mandra però què be que senta la dutxa després d'un entreno que ha costat arrancar o amb quina felicitat es pilla el llit després d'haver tingut un dia a tope.

Què desperteu el vostre geni al 2008 i sobretot que tingueu molts somnis per complir.

La hegemonia de la suficiència i la Jalea Real

Hola cuchi cuchis

Com va tot aquests dies de fred? Pues bien, anar tirant, anar fent... Es a mi o tinc la impressió que la gent va cansada. No sé si és "l'stress navideño" o les defenses baixes o la poca llum al dia peró la gent al meu voltant s'arrosega. Jo igual, eh. Moltes vegades tinc ganes de fer campana però per ara he aconseguir aixecar-me del llit cada matí o fer el sopar cada nit. Serà un virus Romario?

No sé si el coach es adivino o que ja està planificada la canya però ens ha recomanat la ingesta (carai quin vocabulari) de Jalea Real durant 21 dies. No cal dir que aquella mateixa tarda ja vaig comprar una mariconada de potet de Jalea Real Pura i que cada matí em foto dos mini-mini culleretes del potingue. Entre nosaltres... Jo no noto nà de nà. Bueno que és amarg de la ostia y punto. La Belinda continua amb el descojone "Anda que... li fas més cas al Jaime que a mi". No faré cap comentari sobre el cas que puc fer-te, Belinda Grrrrrr (com que mai mira el blog puc ficar gilipollades com aquesta).

Bueno pues malgrat el cansament tinc ànims per foter-me un pajilla mental (he dit mentaaaal). Vamos pa'lla. Ja sabeu que la mevaSanta esta estudiant a la Facultat alhora que treballa, no? Doncs no cal dir que va de puto cul i que dorm molt poc y tal. El putos treballs se'ls curra i treu molt bones notes. Jo li dic que no s'hi mati tant que total el títol té el mateix valor amb un 6 que amb un 10. A més, cada dia està més feta caldo i tinc por que algun dia no peti i envii tot a la merda. Ella, no cal dir, ni puto cas.

Fins que ahir em va dir "Tens raó, perquè matar-me". Joder, em vaig quedar blanc i vaig sentir una punxada a la panxa. Vaig tenir la impressió en aquest mon les coses es fan per treure "un suficient" i no tan sols parlo d'estudiar. Les coses per molt que es diguin es fan per complir l'expedient i tira que te vas. Ara em donareu milers d'exemples de coses excelents però per cada un que em doneu us en donare 100 de suficiència o mediocritat. La Belinda, per mi, representava l'esperança de què les coses poden fer-se d'una altra manera i sembla que aquesta esperança s'ha esfumat.

Estem en un món on la suficiència és el truc per poder sobreviure?

Ja em direu

Més que un club i rudilluuuuu

Ja tenim pezident!

El Sr. Eloi és el nou flamant president del Club Serradells. Un equip d'una treintena de membres (ummmm) i que intentem arrancar com podem un esport minoritari amb gent del Principat i de la Seu d'Urgell (i qui si vulgui apuntar).

A mi em toca exercir de secretari. O sigui a fer actes, enviar e-mails i... prou! Fer de Lewinsky (o com s'escrigui) no es per mi. Bueno, bueno, bueno. Tothom tenim un preu i sóc baratu, baratu. Sense conyes, a veure si entre tots posem en marxa el club. Per ara som modestos i temes de federacions i demés aspiracions internacionals queden aparcats malgrat no es volen trencar els contactes amb la ITU, ETU i la TIA. Si algú vol anar a Pekin amb el xàndall d'Andorra va a ser que no.

Segueixen els entrenus i els de piscina els pateixo un munt. Ahir vaig patir moooolt "gràcies" al Xavigon i Davids (el retonno).


Parlant d'entrenus... Vaig estrenar rodilluuuu i coberta especifica pel rodillu. Tinc un nou Tacx Flow (fotillo) i les cobertes son unes Continental Hometrainer. MOOOOOLT BE. El rodillo NO fa casi soroll. Una passada. Ja m'estic fregant les mans... Mi Tesoooooro. Pel que fa Tacx Flow diuen que la mesura del watts (la potència) no es massa acurada i que marca per sota dels watts reals. Peró joder que voleu. Un mesurador de potència per la bici mínim val 700 euricos i el Flow me l'han deixat per 255 euricos. A més, un dels foros consultats donen la solució. Ficar 2 en la pendent del rodillo (pots regular la pendent) o pedalar per sobre dels watts desitjats. Pues fale!

Pero quin rotllo con el rodilllloooo que ens està fotent.

Ok, ja paro.

Corazoooon corazón

Hola corazones de invierno.

Hoy hablaremos de las fotos exclusivas del Marqués de Canillo que fue cazado infragati el domingo junto a otros vips de dudosa reputación como señor Eloi, Duque dels Vilars i el señor Javiergon, terrateniente de numerosas extensiones de tierra del alto Urgel.

Las fotos fueron tomadas a las 10:00 de la mañana en un bar conocido como Pifarré y en él pueden verse bocadillos de fuet, cacaolats y algun que otro cortado. Después nuestros tres protagonistas se dirigieron en sendas bicicletas por parajes escondidos entre la escarcha y la niebla de la Seu d'Urgel. Quisieron esquivar los paparatzis en numerosas ocasiones con arranques continuos aprovechando la cuestas, pero les fue imposible.

Incluso tenemos imágenes del color amarillo fluorescente del pipi del Duque dels Vilars. Un color sospechoso que Eloi achaco a las vitaminas que toma para el catarro (claro, claro). Javiergon no se quedo a la zaga de las sospechas y en un par de ocasiones pidio precaución a sus compañeros en un par de cuestas por estar estas (supuestamente) heladas. Al disminuir la marcha el terrateniente lanzo un ataque que dejó clavados a sus ilustres acompanyantes.

Ya ven que un indigno comportamiento para personajes de tan alta alcurnia que estuvieron jugando al gato y al ratón durante más de dos horas de persecución y unos 70Km.

Todo esto y más en corazooon, corazón!

Regals sense preu

Bones cuchi cuchis

Què contento toiiiii. Com veieu el meu ànim és com una muntanya rusa. Ara amunt, ara avall. Avui toca amunt i el motiu no es un altre que el test de piscina d'aquest matí. He baixat el meu anterior registre de 5 minuts. Jaaaaaal.

La meva marca en piscina de 50m de 2000m és de 35 minutills. Ueeee. Els nadadors els hi semblará un registre pobre, però per algú de "secano" com jo... doncs la mar de content.

A otra cosa mariposa. A l'anterior entrada parlava del nadal i el consumisme (un tòpic, ja ho sé) i el nostre benvolgut Marc (Hola corazón) ens desafiava a veure qui de nosaltres que tan maleïm l'aspecte consumista d'aquestes festes deixaria de passar per caixa. Doncs estic rumiant fer alguna cosa al respecte.

La meva idea es fer regals que no tinguin preu. Per exemple, a la meva mare li regalaré unes classes de Photoshop. Crec que a ella li agradarà i el més important... Segur que passarem una bona estona junts. Al meu pare encara ho estic ruminat però crec que li regalaré una sortida en BTT amb jalu inclós per algun lloc de l'Alt Urgell que estigui chulu chulu. Creieu que li agradarà?

Falten per rumiar regalitus per laSanta i d'altres persones molt especials i no tinc massa temps. Tic tac tic tac... S'accepten idees.

Es un projecte però pot estar bé no, perquè regalar no és sinònim de comprar.

Estimar? sort del nadal.

Imaginen que som uns grans magatzem i volem incrementar les nostres ventes. Així que ens d'inventar una excusa per a què la gent passi per caixa. Ens reunim els masters del universo i després de molts brainstormings i piticlonguins arribem a la conclusió que el millor es agafar una data ja existent, per poder apel·lar a la tradició. Després escollim, entre les que tenim, aquella que impliqui una relació propera entre les persones. Per exemple: "Dia del Padre", "Dia de la Madre", "Dia dels enamorats" "Sant Jordi" i com no... NADAL.

Dies com el de la dona treballadora, o l'orgull gay no funciona ja que el missatge no es pot adreçar a ningú en particular. Mecachis!

Així que ens quedem amb dates on podem definir la víctima, perdó el Target. Ara tan sols fa falta fotre rollos sobre "Para tus seres queridos", "Estas navidades tu eres el rei", "La ilusión de la navidad eres tu" o qualsevol missatge que et digui "Si estimes (el teu pare, mare, novio, novia, fill, filla....) li has de regalar alguna cosa sinó seras malo muy malo".

Aquests missatges si algu ens els diuen a la cara segur que revoltats, contestaríem: "Chavalin deixa de fer-me xantatge emocional que ningú m'ha de dir com m'he de comportar-me amb els qui m'estimo".

Encara que... pensant-ho millor. Potser sí que és el millor. Què importa els xantatges emocionals si em treuen la càrrega de sentir, d'estimar.

Genial! No he de pensar! Per fi algú em diu que he de fer. Si regalo alguna cosa a la meva estimada sabrà que l'estimo. Uauuuu que fàcil. A més, la meva estimada que també entra en el joc està esperant un regal i així sabrà que es estimada. Què he fer? Clinc clinc, clinc. Passar per caixa. Uauuuu, moltes gràcies !!! Estimar mai havia estat tan fàcil. Perquè hem de reconèixer que estimar és una putada. A vegades fem les coses el millor que sabem i la persona estimada no se n'adona o ho interpreta malament o...

Fins i tot ens allibera de passar temps de qualitat amb els estimats o de coneixer-los, d'escoltar-los, d'abraçar-los, de ser comprensius, d'interessar-nos per les seves coses, de reconciliar-nos. Qué pesat i quina feina! Ara amb un regalet a la data que toca, tot solucionat i tot aixó que ens estalviem.

Moltes gràcies Nadal!


-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Ja podeu desactivar el mode "ironia". Gràcies.

Viciosos

Xanaduuuuuuu

Tinc mono d'entrenar. Ahir no va poder ser per temes familiars. A la nit el "sindrome" d'abstinència va sortir i la mevaSanta tan sols veure'm la cara ja em va dir "Vinga, surt a entrenar una mica". No ho vaig fer i de mala lluna tot el vespre. Com veieu la mevaSanta te molt de santa.


Busco per internet i apareixen un parell d'articles sobre l'adicció a l'exercici. Un dels simptomes és d'estar de mala ostia si no es fa esport (vaya descobriment) i la dopamina i no les endorfines és la culpable. Ho explica molt be aquest article cientific. El que també narra aquesta pàgina es que "Según los descubrimientos, este sentimiento no se produce en todas las personas porque hay cerebros más propensos a correr la ruta adictiva hacia la dopamina que otros." Així que els que tenim "mono" d'esport potser som un viciosos /vicioses en potència i que si no fos per l'exercici potser la nostra adicció seria una altra. No?

Jo si sóc propens a ser un viciós doncs ja m'està bé ser un viciós de tots aquells vicis que impliquin moure'm i suar. Sí, ja se que penseu en que el millor vici és el sexe. La putada es que fan salta dos o més es fiquin d'acord al mateix dia i a la mateixa hora i ser en el bon indret i fer cuidado (portar condons, vamos!). Uf!

Mentrestant aniré a correr, de gust.